Estil cohesionat vs. estil segmentat: subtilesa o senzillesa

Em trobe corregint els textos de comentari sociolingüístic aplicat al cas del malai i l'anglés que esteu redactant aquests dies. M'he adonat de com ens canvia l'estil davant temes tan "greus" com aquest. Ens tornem densos, construïm oracions amb períodes llargs: amb diverses coordinades, aposicions, subordinades, nominalitzacions... És clar, es tracta de mostrar en un llenguatge molt específic i amb una precisió més gran de l'habitual els nostres coneixements de la matèria i la capacitat de reflexió i aplicació dels termes abordats a casos concrets de situacions de conflicte lingüístic. I cadascú tenim el nostre propi estil, sense dubte, o l'anem construint. A classe vaig fer algun comentari sobre l'estil dens, farcit de nominalitzacions, d'un alumne. Després he vingut a les fonts que em permeten aprofundir una mica en la qüestió; he rellegit, de nou, els vostres textos i he arribat a la conclusió de Maria Josep Cuenca en aquell article del 2001: "ESTUDI ESTILÍSTIC I CONTRASTIU DE L’ARQUITECTURA DE L’ORACIÓ. ESTIL SEGMENTAT VS. ESTIL COHESIONAT". Paga la pena llegir-lo per a fer una reflexió sobre la nostra manera de redactar. Molt recomanable.