Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) en la revista SAÓ

La revista SAÓ al número 310 d’octubre dedica un monogràfic de dotze pàgines a la figura del professor Manuel Sanchis Guarner en record dels vint-i-cincs anys de la seua mort. Ja no sé si les noves generacions han sentit a parlar d’aquest eminent filòleg i historiador de la cultura. Com explica Vicent J. Escartí en la revista, Sanchis Guarner va ser un dels grans mestres dels mestres que ara ensenyen a les noves generacions la llengua i l’estima per la nostra terra. I encara li hem d’estar agraïts i reconeguts, i mostrar-li l’afecte que no va rebre en la mesura que li corresponia d’una societat immersa, aleshores, en la crispació més interessada i estèril que provocava el debat sobre la llengua.

Entre els actes centrals programats per a aquest darrer trimestre de l’any, vull recordar la propera exposició al desembre, en l’edifici de la Universitat de València, carrer de la Nau, sobre la seua figura i l’obra filològica i cultural. D’açò, en donarem notícia detallada en pocs dies.

S’ha estudiat molt la seua aportació a la llengua dels valencians perquè es tracta d’un corpus extens i variat i en molts casos divulgador alhora que especialitzat. Dos dels seus llibres més coneguts són La ciutat de València (1972) i La llengua dels valencians (d’abans de 1972), llibre que compta amb algunes ampliacions i nombroses reedicions. Ara bé, pensem que la personalitat de Manuel Sanchis Guarner no ha estat prou estudiada per arribar a capir l’home que sabé superar certs entrebancs polítics de l’època i dur endavant la tasca d’investigació que mantingué fins al seu traspàs. El monogràfic de la revista SAÓ presenta en poques pàgines un acostament a la seua vida i l’obra per completar suficientment aquest (re)coneixement tan degut.