L'assaig Història social i política de la llengua catalana (1996) és un estudi molt interessant on es recopilen de forma rigorosa els fets i les dades històriques que han configurat la realitat social de la nostra comunitat lingüística des dels orígens fins al segle XX. S'hi examinen els usos i els conflictes idiomàtics, les ideologies, els status socials de la llengua i el context polític que els condiciona, atès que la socialització dels habitants d'un territori sempre és motivada per factors extralingüístics i alhora produïda sobre sistemes lingüístics que es veuen afectats internament pel procés general. Al llibre es fa també una interpretació documentada i crítica de les relacions entre llengua, societat, cultura, ideologia i poder amb l'objectiu de superar la confusió provocada. Al costat dels fets que han imposat una dinàmica substitutòria, s'hi remarca la vitalitat sociolingüística. Tot i ser un llibre aparegut fa dotze anys, el trobem força útil i actual per a completar els continguts del curs. I si no teniu gaire temps, us recomanem, si més no, la lectura de dos resums dels manuals que ressenyem baix, així com dels articles de Gabriel Bibiloni, periodista i conegut investigador balear. Paga la pena.
- Francesc Ruiz, et alii: Història social i política de la llengua catalana, ed. 3 i 4, València, 1996, (resum).
- Gabriel Bibiloni: Llengua estàndard i variació lingüística, ed. 3i 4, València, 1997,(resum).
- Gabriel Bibiloni: "Llengua estàndard en una situació de normalitat", dins El Català. Un debat a finals del segle XX. De la normalització a la normalitat, pàgs. 63-70.Barcelona: La Busca Edicions 1999.
- Gabriel Bibiloni: "Un estàndard nacional o tres estàndars regionals?", dins Perspectives sociolingüístiques a les Illes Balears. Eivissa: Res Publica Edicions 2002.
- Gabriel Bibiloni: "Variació i estàndard", Caplletra, Revista internacional de Filologia, n. 25 [volum monogràfic sobre variació lingüística], tardor de 1998.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada