La situació del valencià segons la sociolingüística no institucional

La companya Sabina em fa arribar en un comentari al meu post anterior la ruta d'aquest article tan interessant que va aparéixer a la primavera de 2003 en la revista digital NOVES SL: "La situació del valencià segons la sociolingüística no institucional (1998-2002)", per Josep J. Conill. L'article descriu algunes de les principals recerques no institucionals efectuades al llarg del lustre indicat sobre la situació del català al País Valencià (popularment i oficialment anomenat valencià), incidint especialment en aquelles que aborden la dinàmica sociolingüística de les grans àrees urbanes (València i Alacant), on la transmissió intergeneracional s'ha aturat o és a hores d’ara molt precària. A manera de constrast, s'hi consideren així mateix els resultats d’uns altres dos treballs: l'un sobre la comarca de la Marina, encara fidel a la llengua, i l'altre sobre la totalitat de la població. El panorama resultant permet avançar algunes reflexions sumàries entorn del procés de minorització lingüística accelerada en què la societat valenciana es troba immersa, a partir de les quals s'enfoquen les mancances de la recerca sociolingüística no institucional, derivades fonamentalment de la seua escassa dimensió prospectiva.

El sumari de l'article, de dotze pàgines, és el següent:

1. Introducció
2. Descripció de les recerques examinades

2.1 La interrupció de la transmissió intergeneracional: el cas de la ciutat d'Alacant

2.2 La substitució lingüística en fase avançada: la ciutat de València

2.2.1 Les actituds cap a les varietats en litigi

2.2.2 Les xifres

2.2.3 La transmissió intergeneracional: una questió debatuda

2.3. Un manteniment precari: la comarca de la Marina

2.4. Una radiografia global de l'estat de la llengua al País Valencià
3. Reflexions finals
4. Bibliografia

Amb aquest article, tot i estar publicat fa quatre anys i mig, intentem completar la informació apareguda en les dues entrades anteriors del bloc, de manera que ens acostem a les diverses visions que sobre l'ús i el futur de la llengua debaten les institucions i els estudiosos.