Diagnòstic crític del valencià (notícia del Levante)

Un estudi comparatiu sobre la situació de la llengua pròpia en les diferents àrees del domini lingüístic revela que l'índex de transmissió familiar del valencià (clau per a amidar la vitalitat d'un idioma) supera amb poc la barrera del zero (0,02) i està lluny del de Catalunya o Balears. No obstant això, la conclusió general dels sociolingüistes és positiva, ja que la llengua autòctona no retrocedeix.

Alfons Garcia, València

Els sociolingüistes empren un índex de transmissió lingüística familiar per a avaluar la vitalitat d'un idioma. Es tracta de comparar el percentatge de persones que parlen aqueixa llengua amb els fills i amb els pares. En el cas del valencià, el resultat és positiu, però pels pèls (0,02). Significa que encara que hi ha més ciutadans que l'utilitzen amb els fills que amb els pares, factor que garanteix la transmissió entre generacions, el procés de substitució lingüística ha fet mossa.

L'opuscle La situació sociolingüística en els territoris de parla catalana en l'inici del segle XXI, presentat ahir en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, destaca -en funció del citat índex- la vitalitat que la llengua pròpia té a Catalunya i Andorra, i els problemes de subsistència que registra en l'Alguer i el sud de França.

La Comunitat Valenciana queda en un grup intermedi juntament amb Balears, encara que no deixa de ser rellevant que és la regió amb una taxa més baixa entre aquelles on l'idioma compartit -segons la terminologia de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)- té reconeixement oficial.

El treball, confeccionat per a l'acte d'ahir per l'Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (Asolc), qualifica de «preocupant» que l'ús a casa baixa conforme disminueix l'edat dels parlants en les set àrees estudiades.

No obstant això, la conclusió general és optimista. La situació en aquest principi de segle, afirma, «és la d'una llengua viva, àmpliament parlada en la llar en la major part de territoris històrics, que, en general, no retrocedeix sinó que, més aviat, avança en la transmissió intergeneracional».

La comparativa sobre la situació de l'idioma en els diferents territoris deixa a més a la Comunitat Valenciana en els últims llocs quant a competència lingüística. Fins i tot l'índex de valencians que entén i sap parlar la llengua autòctona (81,6 i 58,4%, respectivament) és inferior al de l'Alguer, localitat sarda que va pertànyer a la Corona d'Aragó i on va romandre l'idioma.

Les dades sobre la capacitat de llegir i escriure valencià (51,1 i 27,3%) són millors, a causa de la influència de l'escola. Tanmateix, se situen lluny dels de Catalunya i Balears.

Un element interessant que reflecteix l'opuscle de l'Asolc és que els valencians són els que tenen una percepció més positiva sobre l'evolució de l'ús de la llengua pròpia en els últims anys. El 43% creu que s'empra més i el 32,5%, igual. El 18,5% diu que menys. A Catalunya, el 23,6% afirma que la situació és pitjor que fa uns anys, mentre que a Balears aquest percentatge s'eleva fins al 27,7%.

Encara que no ofereix xifres concretes sobre la Comunitat Valenciana, l'informe situa a aquesta entre les àrees de penetració baixa de l'idioma autòcton en els mitjans de comunicació.

L'Asolc va ser creada en els anys setanta gràcies a l'impuls del sociolingüista valencià Lluís V. Aracil. Per al treball mostrat ahir ha utilitzat dades de les enquestes d'usos lingüístics realitzades en els diferents territoris entre 2003 i 2004 (entre ells, els de l'AVL).

• En acabar de traduir (amb Internostrum) i publicar la notícia al bloc he llegit alguns dels 27 comentaris que n'hi havia al Levante al voltant del valencià. Formen el complement ideal per a mostrar les diverses tendències que encara defensem -de vegades amb insults-els valencians i la necessitat de continuar opinant i parlant de la nostra llengua.