Fa dues setmanes vam celebrar a classe un debat organitzat al voltant de l'acceptació social i l'ús de la llengua estàndard després d'haver abordat alguns conceptes de sociolingüística i rere la lectura d'un article de Gabriel Bibiloni, "Variació i estàndard". La finalitat era gravar cada participació per sentir i analitzar les característiques de l'expressió individual a fi de corregir alguns defectes reiterats: frases inacabades, barbarismes, tics, falques expressives, sons paràsits, manca d'estructura expositivoargumentativa, exposició clara d'idees, recapitulació i resum, adequació al tema...El debat a classe com a pràctica oral per entrenar-se en diferents habilitats (per a nosaltres seria la correcció i l'argumentació efectiva), és un exercici necessari per a millorar l'expressió oral i donar suport a l'escrita. Però el podem dur a l'aula amb finalitats vàries i en qualsevol matèria i nivell d'ensenyament. Per a aprofundir en les seues possibilitats i dinàmiques, us enllacem amb un article publicat el 1993 que relata una experiència amb debats i en proposa un mètode.
La nostra experiència del debat recent va ser positiva per tal com ens vam escoltar de nou per reconéixer-nos en una actitud discursiva formal, una tant nerviosa -per culpa del micròfon que restava espontaneïtat-, però útil per examinar els diferents punts que entraven en l'anàlisi de l'expressió oral. Com a testimoniatge, incloem també les deu participacions del debat que sumen divuit minuts per tal de compartir amb companys dels altres cursos l'experiència i també perquè els mateixos participants puguen sentir-se de nou i revisar les característiques de la seua argumentació. D'una altra banda, les idees expressades reuniren molt bé alguns dels problemes que l'ús de la llengua estàndar planteja a un valencianoparlant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada