Curs Superior de Valencià

21 temes per al nivell superior de la Universitat d'Alacant

2011-01-20T20:08:00.001+01:00

Hem trobat aquersts 21 temes que la Universitat d'Alacant posa a disposició de l'alumnat per a preparar l'examen del nivell superior dels seus estudiants. És una revisió dels aspectes ortogràfics i gramaticals més importants de la llengua i no compta amb gaire exercicis, ni tampoc no són autocorrectius. Però paga la pena consultar-los per si no disposeu d'un altre material més amanós. Aquests documents Pdf són descarregables i imprimibles si és que els necessiteu.

Presentem el nou wiki del curs

2009-02-06T12:23:00.002+01:00

A desembre ja vam esmentar i enllaçar el wiki d'aquest curs amb el bloc. Per a aquells que encara no l'hàgeu visitat, us expliquem que el wiki és una pàgina web "en marxa" que promou el treball cooperatiu entre alumnes i professorat. Allí estem deixant tot el material teòric i pràctic que el nivell superior genera a classe. L'alumnat està introduint els treballs d'història de la literatura que elabora i exposa a classe, i també les ressenyes dels llibres de lectura que han confegit. El wiki conté, a més, els apartats que baix s'enllacen. Si voleu participar deixant-hi els vostres textos escrits o exercicis que heu fet o trobat a la xarxa, o bé donar-nos enllaços útils per a preparar-nos millor l'examen, deixeu ací un comentari amb el vostre e-mail, i us convidarem a formar part de l'equip del wiki.

01.Literatura02.Història de la llengua03.Sociolingüística04.Gramàtica textual05.Tècniques d'escriptura06.Morfosintaxi07.Lèxic. Barbarismes08.Fraseologia09.Ortografia10.Textos escrits i Models textuals11.Llengua oral12.Textos antics13.Traducció14.Lectures 15.Educació bilingüe16.Exàmens17.Suport

Còpia de l'examen de setembre i nou wiki

2008-12-12T19:22:00.003+01:00

Us presentem ací un Pdf de l'examen de setembre per tal que pugueu treballar-lo a classe o resoldre'l pel vostre compte. Aquest bloc recull ja alguns models més d'examen, però, igual com la resta de material, es troben espargits per les diverses entrades i seleccionats en la barra lateral. No és aquest un bon mètode d'organització dels textos que es van aportant al llarg dels tres cursos que duem amb la "bitàcola". Per això hem decidit obrir un wiki que serà la nostra pàgina web "col·laborativa" -com es diu en el món de la web 2.0- on apareixeran tots els documents inclosos al bloc i, a més, els que elaborarem en els mesos que queden. Hi ha un grup d'alumnes que hi publicarà els treballs de literatura que redactaran durant les vacances i que exposaran al llarg del mes de gener. En farem, a més, enregistraments sonors i els penjarem al costat dels textos, per tal d'acompanyar-los i tenir així models d'exposició oral formal sobre els quals construir els propis, amb la finalitat de corregir barbarismes i esdevenir "comunicador(e)s" clars i ordenats. El wiki serà col·laboratiu perquè l'alumnat cooperador penjarà els seus treballs des de casa o des de l'escola: capítols d'Història de la Literatura, redaccions, ressenyes, material trobat en la web, etc. La propera setmana ens introduïrem en el funcionament del wiki i més endavant compartirem l'adreça on el trobareu tots aquells que seguiu aquesta pàgina.

Nivell 3 (Superior). Examen de valencià de setembre, 2008

Publish at Scribd or explore others: Learning Guides Language examen exam valencia

Com escriure un text

2008-12-01T16:58:00.003+01:00

Entre la nombrosa bibliografia al voltant de la redacció de textos es troba un quadern de pràctiques de llengua publicat fa dotze anys i que continua sent un espècie de tractat pràctic per a generar idees, estructurar-les i expressar-les de manera coherent i cohesionada, clara i eficaç. Aquestes estratègies són útils en textos que pretenen explicar treballs escolars, informes, etc. Quan s'acaben de completar els exercicis (al llarg de 66 pàgines, amb solucionari), un és capaç de redactar escrits diversos amb intencions distintes.

Aquest "curs de redacció", de nivell mitjà, s'estructura en les parts següents:

La planificació: circumstàncies prèvies a l'escriptura del text, creació d'idees, ordenació, estructuració del text
La redacció: paràgrafs, puntuació, connexió, frases i mots
La revisió: construccions sintàctiques clares, evitar repeticions i tics lingüístics
La presentació: títols, tipus de lletra, la cursiva

Com escriure un text, de Vicent Mas, n. 7 de la col·lecció Pràctiques de Llengua en Tàndem edicions, és una proposta molt útil per a les persones que tenen dificultats per a enfrontar-se al full blanc a l'hora de fer treballs i exàmens en valencià. L'han fet servir alumnes de secundària i batxillerat amb bons resultats. El recomanem.

Les propietats textuals

2008-11-26T17:44:00.003+01:00

Aquesta setmana estem abordant d'una atacada les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) explicades en l'apartat “El racó de l'escriptura” de les quatre primeres unitats. En la capacitació ja es van tractar des del punt de vista teòric i de la producció de textos. Ara ens limitarem a repassar els elements principals que haurem de tenir en compte per a la planificació, la construcció i la revisió dels escrits -i dels treballs orals- que ens toquen realitzar. Farem especial incidència en els elements cohesius de les unitats 3 i 4: cohesió lèxica, gramatical i connectivitat, com també els signes de puntuació.

No hem de perdre'ns molt en la teoria però sí que ens haurem de fer un esquema de tots els elements per a poder revisar, millorar i corregir els nostres textos. A més, aquest dijous farem alguns exercicis relacionats de les quatre unitats. A mesura que transcórreguen les sessions i redactem alguns treballs de caràcter informatiu o argumentatiu, aplicarem aquests principis de la Gramàtica Textual.

No sabem bé si convé oferir aquestes dues presentacions de davall -exhaustives, molt teòriques- que recorren els elements de la Gramàtica Textual ja que no volem aclaparar el personal. Però ens serviran algun dia per a destacar-ne allò bàsic a tenir en compte. No està malament comptar des d'avui amb aquest material d'ampliació.

ADEQUACIÓ, TEXT I CONTEXT

View SlideShare presentation or Upload your own.

COHERÈNCIA I COHESIÓ

View SlideShare presentation or Upload your own.

Comença un nou curs

2008-11-10T16:02:00.004+01:00

Dilluns 17 o dimarts 18 de novembre -segons el torn que heu triat- comencen els cursos de llengua als instituts assignats. 30 sessions, 15 setmanes de classes que finalitzaran amb l'examen del dissabte dia 28 de març. No ha canviat res del currículum, però sí la proposta dels cinc llibres de lectura que us ressenyem al marge, almenys quant a l'àrea de València. Com veieu, pel que fa a l'Antologia d'Ausiàs March, podreu triar al mercat entre l'edició de 3 i 4 i la de Bromera. La portada del Llibre de Meravelles d'Estellés correspon a la primera edició feta a l'Estel, però la que trobeu a les llibreries és la de 3 i 4. Encara que les caràtules d'alguns títols poden haver canviat, no així l'edició. Es tracta, en definitiva, de cinc autors clàssics que ens ajudaran a revisar la història de la nostra llengua i literatura. Que tingueu un bon començament.

Examen de juliol del curs específic D

2008-07-15T16:06:00.006+02:00

Avui s'han realitzat les proves dels cursos específics al territori valencià. Durant dues hores i mitja heu redactat dos textos de 250 paraules a triar entre els tres oferits: funcionament i eficàcia dels PIL, el discurs literari en una àrea no lingüística i l'avaluació de les competències lingüístiques i comunicatives de l'alumnat en l'àrea que s'impartisca. Pel que fa a la prova oral, les qüestions podien girar al voltant de les implicacions didàctiques en l'ensenyament gramatical, o bé sobre la implicatura i la pressuposició en la comprensió textual, i finalment es tractava la substitució lingüística aplicada al poble eyak i relacionada amb altres casos. Esperem que l'examen haja estat fàcil i l'hàgeu superat. En cas contrari, si voleu obtenir-ne còpia per treballar-lo de cara a setembre, podeu descarregar-lo d'ací. Si voleu fer una pràctica i respondre així alguna de les qüestions, deixeu en l'apartat de comentaris a aquesta entrada el vostre text. Hi farem una ullada i els comentarem per a millorar-los al llarg d'aquests dies. Siga com siga, us desitgem un bon i merescut descans estiuenc. Fins aviat.

Descarrega't >>> Examen de juliol del curs específic D en Pdf.

L'examen d'abril, per a treballar-lo.

2008-07-13T20:59:00.003+02:00

Ara que els cursos d'estiu de capacitació estan arribant a la fi, molts de vosaltres us presenteu al D que complementa el nivell superior. Si a més us falta superar aquest i no teniu el darrer model d'examen del mes d'abril, podeu obtenir-lo ací. Estaria bé que abans de tancar el mes, us animàreu a redactar alguns dels tres textos proposats en la prova. Podríeu compartir-los amb la resta en la secció de "comentaris" a aquesta entrada o post. Deixeu els vostres textos de 350 paraules ací, i els comentarem entre tots. Sort per al 15 o per a setembre.

Descarrega'l pitjant ací >>> Examen d'abril, nivell superior. en PDF.

El curs s'acaba: darrers exercicis

2008-04-09T17:43:00.005+02:00

Aquesta setmana es posa fi al curs superior i el proper dissabte dia 12 (a les 9:30 h) en farem l'examen, els de València a l'IES El Clot, del qual mostrem un plànol de la situació per si no sabeu on és.

A la barra lateral incloem, com a material final, quatre documents que també podeu descarregar-vos des d'ací baix:

Un model complet d'examen final amb l'autocorrecció de tres de les quatre preguntes.
Una ressenya extensa i ben feta del Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés, elaborada per una alumna del curs.
Una bona ressenya -que respon una pregunta d'examen simulat- al voltant del llibre Prosa d'Eiximenis, redactada aquesta setmana per un altre alumne del curs.
Un dossier d'exercicis (35 pàgines) d'ortografia, gramàtica i lèxic del nivell superior que un alumne ha trobat en la web. Aquests no porten la clau autocorrectiva.

Els professors confiem que el curs haja estat profitós i desitgem que feu un bon examen.

Exercicis de repàs i model d'examen

2008-03-15T11:28:00.005+01:00

A València ja estem de vacances. Disset dies per davant a fi de disfrutar del descans, dels viatges o també per estudiar i repassar de cara als pròxims compromisos: oposicions o exàmens de capacitació i de nivell. Així doncs, per a aquells que necessiteu material que us ajude a practicar tot allò vist a classe en el nivell superior, els professors us presentem uns quants exercicis.

En primer lloc teniu un model d'examen molt semblant al que podria presentar-se el proper dia 12 d'abril. Si el feu, podrem corregir-lo a classe en tornar-hi. En segon lloc hi ha un full amb 14 oracions que contenen 40 errades, i també s'ofereix la clau autocorrectiva. En aquest apartat veureu que alguna expressió o mot tindrà més possibilitats de correcció que no s'ofereixen, però vàlides, i també hi ha expressions que no són errades en la normativa actual. En tercer lloc, teniu dues graelles molt extenses, autocorrectives, amb llistats de barbarismes i la clau de l'exercici. Si teniu temps i ganes, practiqueu amb ells i no us descoratgeu pel fet de no fer-los perfectes. I sobretot, passeu unes bones vacances.

Nous treballs sobre la llengua i la literatura

2008-03-09T17:33:00.004+01:00

A partir d'avui volem inserir en la barra lateral els treballs de literatura que heu preparat i exposat al llarg del curs. Esperant de rebre'ls tots, afegirem el text que el professor J. Vicent López ha elaborat al llarg d'aquests mesos: "Llengua i Literatura, des dels orígens fins a les primeries del segle XX". Hi falta la literatura contemporània, diguem-ne la que abraça la dècada dels 60 als 90, la qual apareixerà en els propers dies. Vosaltres heu fet també uns bons treballs, exhaustius, seriosos, molt vàlids. I en les vostres exposicions orals heu demostrat bé el domini de la matèria tractada. La investigació de la història de la llengua va lligada en gran mesura als autors i a les seus produccions, però també als avatars sociopolítics de cada moment. Per aquesta raó, no deixeu de vincular la història social a la literària en abordar l'època o l'autor que hàgeu de tractar en un examen.

A més, hem creat al marge un nou apartat que replega tots els documents, articles, resums i treballs que s'han oferit al llarg d'aquests dos anys en les diverses entrades d'aquest bloc: Material publicat descarregable. Això ens ajuda a tenir una visió dels continguts abordats i ens forneix textos per a revisar o estudiar davant un examen. Només hi faltarien exercicis de llengua i models d'examen que publicarem les properes setmanes, sempre abans de la cita del 12 d'abril.

El Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster

2008-02-27T23:46:00.000+01:00

Aquesta breu entrada pretén incitar a la penúltima lectura que tenim a les envistes: el Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster. A classe farem demà una breu introducció a l'obra i en llegirem alguns fragments. I per a aquells que vulgueu aprofundir-hi, us emplacem que visiteu aquesta wiki d'alumnes de segon de batxillerat on van crear noves entrades al diccionari, val a dir, textos assagístics a l'estil fusterià, i alhora presenten alguns enllaços interessants a estudis sobre l'autor. També hi ha una edició digital completa del llibre que us podeu descarregar o consultar si ho necessiteu. Paga la pena fer-hi una volteta.

Debat a classe sobre l'acceptació social de la llengua estàndard

2008-02-20T22:47:00.014+01:00

Fa dues setmanes vam celebrar a classe un debat organitzat al voltant de l'acceptació social i l'ús de la llengua estàndard després d'haver abordat alguns conceptes de sociolingüística i rere la lectura d'un article de Gabriel Bibiloni, "Variació i estàndard". La finalitat era gravar cada participació per sentir i analitzar les característiques de l'expressió individual a fi de corregir alguns defectes reiterats: frases inacabades, barbarismes, tics, falques expressives, sons paràsits, manca d'estructura expositivoargumentativa, exposició clara d'idees, recapitulació i resum, adequació al tema...

El debat a classe com a pràctica oral per entrenar-se en diferents habilitats (per a nosaltres seria la correcció i l'argumentació efectiva), és un exercici necessari per a millorar l'expressió oral i donar suport a l'escrita. Però el podem dur a l'aula amb finalitats vàries i en qualsevol matèria i nivell d'ensenyament. Per a aprofundir en les seues possibilitats i dinàmiques, us enllacem amb un article publicat el 1993 que relata una experiència amb debats i en proposa un mètode.

La nostra experiència del debat recent va ser positiva per tal com ens vam escoltar de nou per reconéixer-nos en una actitud discursiva formal, una tant nerviosa -per culpa del micròfon que restava espontaneïtat-, però útil per examinar els diferents punts que entraven en l'anàlisi de l'expressió oral. Com a testimoniatge, incloem també les deu participacions del debat que sumen divuit minuts per tal de compartir amb companys dels altres cursos l'experiència i també perquè els mateixos participants puguen sentir-se de nou i revisar les característiques de la seua argumentació. D'una altra banda, les idees expressades reuniren molt bé alguns dels problemes que l'ús de la llengua estàndar planteja a un valencianoparlant.

Corregeix l'exercici de les 66 errades

2008-02-19T23:49:00.002+01:00

Heus ací els dos fulls amb l'autocorrecció dels 66 errors lèxics que us havíem proposat com a pràctica.
---Oracions esmenades.

Localitza ací 66 errades lèxiques

2008-02-18T19:34:00.003+01:00

Descarrega't aquests dos fulls d'oracions i localitza-hi les 66 errades lèxiques que hi ha. El proper dimecres publicarem el full autocorrectiu.
--Exercici de barbarismes.

La llengua estàndard

2008-02-06T14:24:00.000+01:00

La varietat estàndard, abans anomenada literària o comuna, de caràcter supradialectal i referencial, es caracteritza per la seua notable uniformitat. Pot definir-se com la varietat codificada d’una llengua que serveix per a les necessitats comunicatives (especialment culturals i intel•lectuals) d’una comunitat lingüística moderna.

La construcció d’una varietat estàndard, o l’estandardització d’una llengua, és un procés complex que abasta àmbits molt diversos. És una varietat que va fent-se en l’ús. Per això, cal no sols una normativa (fixació de l’ortografia, de la gramàtica i selecció del lèxic) sinó també l’adequació a uns usos socials amplis. L’estandardització no es pot considerar assolida sense la prova de la utilització i de la difusió de la varietat estàndard en els usos supradialectals, públics i de masses.

L’estandardització és una necessitat per a les llengües i també un dret. La Declaració Universal dels Drets Lingüístics, aprovada a Barcelona el 6 de juny de 1996, assenyala a l’article 9: “Tota comunitat lingüística té dret a codificar, estandarditzar, preservar, desenvolupar i promoure el seu sistema lingüístic, sense interferències induïdes o forçades”.

No és un fenomen de laboratori sinó un fet social, en el sentit que les formes considerades estàndards només són vàlides en la mesura que són acceptades socialment. Les persones encarregades de planificar l’estandardització poden estudiar i preparar propostes, però aquestes no seran vàlides fins que no hauran estat difoses i acceptades pels parlants. En situacions de conflicte lingüístic el fenomen d’estandardització és més complex. La tendència de la llengua estandarditzable és la d’ocupar àmbits d’ús reservats anteriorment per a la llengua dominant. Hi ha un conflicte de funcions referencials.

L’estàndard té assignats dos papers especials:
1) facilitar la comunicació dels parlants d’una comunitat lingüística, amb independència de la seua àrea lingüística, de la seua edat, de la seua classe social o professió;
2) ser el senyal més visible de la normalització lingüística de la llengua minoritzada; s’inscriu en el procés de normalització de l’ús públic d’aquesta llengua i és imprescindible per a donar resposta a les necessitats comunicatives d’una societat moderna. Actua com a model de referència en uns àmbits determinats o en tots. Discrimina allò que és considerat vàlid i allò que és considerat no adequat. Possibilita una comunicació eficaç i segura, sobretot en situacions formals (mitjans de comunicació, àmbits acadèmics, relacions amb les institucions...). En situacions de normalitat, l’estàndard esdevé per als parlants la representació de la llengua i arriba fins i tot a definir el mateix concepte de comunitat lingüística.

També es caracteritza per la seua versatilitat estilística. És a dir, capacitat d’adaptar-se als diferents usos socials. És la varietat que es va desenvolupant en la transmissió d’informació adreçada al gran públic. En les societats modernes el més corrent és que l’estàndard eixample la influència cap als àmbits col•loquials. Això és conseqüència de la generalització de l’educació, la difusió de la cultura i el pes dels mitjans de comunicació. Pensem, per exemple, en situacions més o menys neutres en què els parlants necessiten una precisió i un control sobre el que diuen.

Així mateix, és la varietat pròpia dels àmbits d’ús acadèmics. S’aprén a l’escola i, sobretot, llegint i escoltant els mitjans de comunicació. Ha de ser conegut (compartit) i sentit com a propi (acceptat). Amb l’arribada dels mitjans de comunicació audiovisuals s’ha creat una norma d’estàndard oral (oralització de l’escrit) amb totes les particularitats que comporta el canal oral.

Malgrat que l’estàndard tendeix a la unificació, una homogeneïtzació total és impossible sobretot en l’oral, on les diferències fonètiques i d’entonació són inevitables. En el nostre cas, podem diferenciar modalitats de l’estàndard que incorporen alguns trets característics dels principals dialectes (polimorfisme). L’estàndard no s’oposa a les varietats dialectals, no és un depredador de la variació geogràfica, ben al contrari és l’única garantia de l’existència d’aquestes varietats, perquè, com hem dit abans, possibilita la continuïtat històrica de la llengua en conjunt.

La varietat estàndard de la llengua és, doncs, el punt de trobada de les diverses varietats i constitueix un instrument de comunicació neutre i comú a tots els parlants, vàlid per a respondre a les necessitats comunicatives de l'administració pública, de l'ensenyament i dels mitjans de comunicació i indispensable per a cohesionar i prestigiar la llengua. (Extret del curs de capacitació B.)

Història social de la llengua i delimitació de l'estàndard

2008-02-04T15:42:00.002+01:00

L'assaig Història social i política de la llengua catalana (1996) és un estudi molt interessant on es recopilen de forma rigorosa els fets i les dades històriques que han configurat la realitat social de la nostra comunitat lingüística des dels orígens fins al segle XX. S'hi examinen els usos i els conflictes idiomàtics, les ideologies, els status socials de la llengua i el context polític que els condiciona, atès que la socialització dels habitants d'un territori sempre és motivada per factors extralingüístics i alhora produïda sobre sistemes lingüístics que es veuen afectats internament pel procés general. Al llibre es fa també una interpretació documentada i crítica de les relacions entre llengua, societat, cultura, ideologia i poder amb l'objectiu de superar la confusió provocada. Al costat dels fets que han imposat una dinàmica substitutòria, s'hi remarca la vitalitat sociolingüística. Tot i ser un llibre aparegut fa dotze anys, el trobem força útil i actual per a completar els continguts del curs. I si no teniu gaire temps, us recomanem, si més no, la lectura de dos resums dels manuals que ressenyem baix, així com dels articles de Gabriel Bibiloni, periodista i conegut investigador balear. Paga la pena.

Francesc Ruiz, et alii: Història social i política de la llengua catalana, ed. 3 i 4, València, 1996, (resum).
Gabriel Bibiloni: Llengua estàndard i variació lingüística, ed. 3i 4, València, 1997,(resum).
Gabriel Bibiloni: "Llengua estàndard en una situació de normalitat", dins El Català. Un debat a finals del segle XX. De la normalització a la normalitat, pàgs. 63-70.Barcelona: La Busca Edicions 1999.
Gabriel Bibiloni: "Un estàndard nacional o tres estàndars regionals?", dins Perspectives sociolingüístiques a les Illes Balears. Eivissa: Res Publica Edicions 2002.
Gabriel Bibiloni: "Variació i estàndard", Caplletra, Revista internacional de Filologia, n. 25 [volum monogràfic sobre variació lingüística], tardor de 1998.

Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés

2008-01-30T19:16:00.000+01:00

La nostra tercera lectura del curs arriba a la fi. El Llibre de meravelles és un poemari intens que, després de la lectura, hem de situar en el temps. Estellés és el gran poeta valencià del segle XX, sense menystenir els altres, alguns dels quals tingueren una veu poderosa i una influència quasi tan gran com el de Burjassot.

Hem de redactar una ressenya ampla, de vora dues planes, on deixem constància de les claus més importants del llibre i de l'autor, i la nostra impressió. No cal dir que en Internet en tenim molta informació a l'abast. Deixem ací alguns enllaços útils d'articles que aborden l'obra i la figura del poeta. Ens poden ser ben útils.

1.La difusió d'una veu poètica (Vicent Salvador)

2.Dades biogràfiques i antologia de poemes

3.Extensa biografia d'Estellés amb comentaris a l'obra

Estil cohesionat vs. estil segmentat: subtilesa o senzillesa

2008-01-27T22:31:00.000+01:00

Em trobe corregint els textos de comentari sociolingüístic aplicat al cas del malai i l'anglés que esteu redactant aquests dies. M'he adonat de com ens canvia l'estil davant temes tan "greus" com aquest. Ens tornem densos, construïm oracions amb períodes llargs: amb diverses coordinades, aposicions, subordinades, nominalitzacions... És clar, es tracta de mostrar en un llenguatge molt específic i amb una precisió més gran de l'habitual els nostres coneixements de la matèria i la capacitat de reflexió i aplicació dels termes abordats a casos concrets de situacions de conflicte lingüístic. I cadascú tenim el nostre propi estil, sense dubte, o l'anem construint. A classe vaig fer algun comentari sobre l'estil dens, farcit de nominalitzacions, d'un alumne. Després he vingut a les fonts que em permeten aprofundir una mica en la qüestió; he rellegit, de nou, els vostres textos i he arribat a la conclusió de Maria Josep Cuenca en aquell article del 2001: "ESTUDI ESTILÍSTIC I CONTRASTIU DE L’ARQUITECTURA DE L’ORACIÓ. ESTIL SEGMENTAT VS. ESTIL COHESIONAT". Paga la pena llegir-lo per a fer una reflexió sobre la nostra manera de redactar. Molt recomanable.

Seixanta conceptes de Sociolingüística

2008-01-23T21:31:00.000+01:00

En la classe de demà dijous haurem de redactar un text expositivoargumentatiu que analitze una situació de convivència de dues llengües: el malai i l'anglés. Per a refrescar definicions i conceptes ja estudiats altres anys, així com per ampliar-ne el llistat, reproduïsc ací el treball del professor Vicent López que reuneix vora seixanta explicacions de termes coneguts i de nous. A més, s'inclou a la part inferior de la barra lateral un text nou que aborda el tema de les actituds i els prejudicis lingüístics, acompanyat d'un seguit d'exercicis per practicar el comentari breu. Podeu baixar-vos sense pena aquest material de gran utilitat. I cal començar a repassar tot aquest temari.

Algunes webs de literatura

2008-01-23T17:03:00.000+01:00

Sabina Morello ens envia per e-mail aquests enllaços útils, motiu pel qual li restem ben agraïts:

He vist al bloc que heu començat amb les exposicions dels temes de literatura i he pensat que els companys del curs es podrien beneficiar de la consulta d'algunes pàgines web que a mi em van ser útils per a preparar l'examen. Ací us envie un parell de pistes en cas que algú les puga aprofitar.

La primera és la web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que conté informació abundant sobre molts autors, incloent-hi els noms que s'han de llegir durant el curs: Eiximenis, Piera, Fuster i Andrés Estellés. La informació és molt completa i està dividida en diversos apartats com ara: biografia, premis, obra, comentaris d'obra, entrevistes, antologia i vincles.

La segona pista útil pel que fa a la literatura és la pàgina de Recursos per a la llengua de la web d'Acció Cultural del País Valencià, que conté enllaços molt interessants. S'hi poden trobar pàgines acadèmiques sobre literatura i autors, videos literaris i antologies de poesia.

Encara que tota aquesta informació es pot trobar fàcilment amb una mica de navegació per la xarxa, he pensat que podria ajudar tenir la feina mig feta.

Power points sobre alguns temes de Literatura

2008-01-16T18:49:00.000+01:00

Aquesta setmana hem començat amb l'exposició oral dels diferents temes d'història de la literatura que hem de preparar de cara a l'examen, com si d'una petita oposició es tractara. Aquest treball col·lectiu -dut a terme per tots els companys de classe- esdevé útil per a desplegar novament les nostres habilitats de recerca, selecció de la informació, elaboració d'un resum de cada època assignada (de dues a cinc planes per persona), i finalment d'exposició oral davant els companys. El material resultant es canalitzarà per mitjà d'aquest bloc i es farà públic per a compartir tan prompte hagen acabat les exposicions, a finals de febrer. Alguns companys voldran usar més recursos, com ara l'ordinador, el reproductor de CD, etc. Molt millor, si us va de gust.

Hi ha una pàgina web Internet, SlideShare, on s'allotgen un grapat de presentacions en power point de tota mena de matèries i assignatures en molts idiomes. Indagant per allà hem descobert alguns treballets d'alumnes de 1r de Batxillerat que exposen, precisament, els temes de literatura que aquests dies esteu preparant. Són una mica esquemàtics per a les nostres necessitats, però paga la pena llegir-los per si de cas ens són útils. Ací en teniu cinc dels temes propers més el darrer, que conté lletra d'Ausiàs March i cançó de Raimon:

vegeu

View Upload your own

"Jo no li faré més el salt"

2008-01-15T20:57:00.000+01:00

"Segons dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de Catalunya (2003), més del 70% dels catalanoparlants canvien de llengua quan parlen amb algú que no ho fa en català. Per què? Es diu que és degut a la repressió que ha patit la llengua catalana durant més de tres segles, que ha fet que hagin arrelat una sèrie d’hàbits que impedeixen a molta gent l’ús normal i desacomplexat del català, i que els porten a practicar la submissió lingüística (per “deferència” o per “cortesia” es passen al castellà). "

Axí comença l'article de Pere Campí publicat al diari digital El Singular avui dimarts. Me l'ha enviat l'amic Ferran Suay, del qual hem publicat recentment un post al voltant de la submissió lingüística. Paga la pena llegir-lo. Pitgeu, si us ve de gust, a l'enllaç.

Toni Mollà presenta el seu darrer llibre a Ca Revolta

2008-01-10T22:58:00.000+01:00

Replegue ací la notícia apareguda avui al diari Levante, on la periodista Núria Tendeiro fa un resum de la presentació del llibre de Toni Mollà, Quina política lingüística?, la qual va tenir lloc a Ca Revolta (València) amb una nodrida presència d'assistents a l'acte. L'autor va ser acompanyat pel sociòleg Rafa Xambó, que va repassar l'extensa bibliografia de Mollà i féu dos quinzets dels articles que el llibre conté. Després va parlar Diego Gómez, president d'Escola Valenciana, per a glossar tant el perfil d'antic ensenyant que fou Toni Mollà, com també la trajectòria de deu anys que fa enguany l'associació que Gómez presideix. També intervingué Josep Lluís Gómez Mompart, catedràtic de periodisme. Les paraules i reflexions finals les féu l'autor del recull per a subratllar que tota política lingüística és, al capdavall, política, i en la manca de política hi ha una intenció anihiladora.

Fa vint anys d´aquell primer intent del periodista i sociòleg Toni Mollà per a salvar el valencià del pou de la invisibilitat o substitució lingüística al qual s´encaminava, replantejant la normalització i modernització en l´ús de la llengua al seu llibre Curs de sociolingüística. Aleshores era un jove de trenta anys, i ara que en té alguns més, continua en la mateixa justa: «Connectar el valencià a la modernitat». Ha revisat la situació sociolingüística de la nostra llengua i ha reformulat els seus plantejaments originals per a adaptar-los al món global i canviant del segle XXI al seu nou llibre Quina política lingüística?, editat per Bromera, i que ahir es presentava a Ca Revolta.«Des d´aleshores hi ha hagut un canvi total en les estructures socials i de la comunicació del qual no s´ha fet un diagnòstic sociològic com cal. Ha estat un canvi de tipus econòmic, polític, cultural i tecnològic amb la digitalització que ha revolucionat el panorama sociolingüístic», explicava ahir el propi autor del llibre, Toni Mollà, un dels arguments que li han motivat a treballar en aquesta nova proposta editorial. El periodista valencià proposa les bases per a un nou diagnòstic: «És inevitable canviar la vella política lingüística basada en els usos escolars i editorials de la llengua; no hi ha prou amb això i el valencià s´allunya dels processos econòmics. Mentre la nostra llengua no incidisca en el mercat i es mantinga fora de les posicions econòmiques fortes, el seu ús continuarà sent residual. No podem quedar-nos en el discurs valencianista simbòlic [essencialista] i poc instrumental. Les llengües també són mercat. Si un jove parla cinc idiomes tindrà cins vegades més d´oportunitats de promoció social que un que tan sols en parla una». L´autor va assenyalar que l´ús social continua sent alt: «Per a sorpresa meua i malgrat que les condicions socials aboquen a l´abandonament de l´idioma, hi ha activitats lingüístiques positives, la majoria protagonitzades per la societat civil que continua utilitzant el valencià».

Mollà manifestà que en les últimes dècades l´administració valenciana havia impulsat models escolars inadequats, i en va defensar un altre que no creara guetos en qüestió de llengua: «És un error que la política lingüística proposada des de l´administració valenciana dividisca en matèria de llengua els alumnes en les escoles, perquè comporta la creació de guetos i la funció social d´un idioma és la cohesió social i no la separació». El sociòleg va donar les claus per a un canvi seriós en la política lingüística, el qual hauria de repercutir en la normalització de l´ús: «Si realment volem fer del valencià una llengua normalitzada hauríem de pensar en una política que incidira en tots els nous usos generats des de les noves tecnologies, és a dir, des del món digital, el món virtual, l´Internet i els mitjans de comunicació, tant públics com privats. A més hauríem d´entrar en l'àmbit econòmic, en el mercat, potenciant que la llengua tinguera valor discriminatori en el món empresarial. I a nivell social, generant demanda al carrer tal i com vénen fent entitats com Escola Valenciana, la funció prioritària de la qual és la dinamització i promoció social de la llengua».

Podeu escoltar ací el parlament de Toni Mollà resumint les seues propostes replegades als articles del llibre (són 13 minuts):

La submissió lingüística

2008-01-09T16:17:00.000+01:00

Els estudiants de Batxillerat valencians i els professors que han hagut de superar la capacitació de valencià tenen ja coneixement d'alguns conceptes de sociolingüística que per aquestes terres formen part (obsessiva?) d'algunes programacions per a ensenyar i capacitar en l'ús de la llengua. Un dels conceptes clau és la submissió lingüística dels parlants amb una llengua pròpia que no té el presitigi social necessari per a aconseguir la fidelitat i adhesió que li pertocaria. Les causes i les actituds d'aquesta "defecció" de l'ús estan analitzades en bona mesura pel psicòleg Ferran Suay, que porta ja tres anys conduint un taller d'espai lingüístic personal per fer -diguem-ho així- teràpia al voltant de la incomoditat que suposa la nostra dimissió davant aquests fets. Trac a la llum la següent presentació power point de Ferran, amb la seua autorització, a causa que avui a les 19:30 H es presenta a Ca Revolta un nou llibre d'articles del sociolingüista Toni Mollà. Un llibre que parla fonamentalment de les polítiques lingüístiques de les administracions, que poques vegades van per davant de les demandes socials. A mi em preocupen també les actituds personals amb el tema de la llengua, i una bona manera de començar a reflexionar-hi seria revisar de nou aquesta interessant aportació -en esquema- del Ferran Suay. Demà escriurem sobre Toni Mollà.

Quina política lingüística?, de Toni Mollà

2008-01-07T23:26:00.000+01:00

El pròxim dimecres 9 de gener, a les 19:30 hores, es presenta a Ca Revolta l'últim assaig de Toni Mollà. A més de l’autor, hi intervindran Rafa Xambó (professor de Sociologia), Diego Gómez (president d’Escola Valenciana) i Josep Lluís Gómez Mompart (catedràtic de Periodisme)

Vint anys després de la publicació dels tres volums del Curs de sociolingüística Mollà recull diversos articles que fan balanç de la substitució lingüística i el procés de normalització –amb la política i la planificació lingüístiques de rerefons–, amb l'objectiu de fer entendre i, sobretot, resoldre els fenòmens sociolingüístics que s'esdevenen entre nosaltres. Jo hi aniré. Per aquells que vulgueu saber-ne més, llegiu aquests dos fulls de justificació que l'autor fa a l'inici del seu llibre.

Centre de redacció: suport a l'escriptura acadèmica

2007-12-03T00:14:00.000+01:00

Com a eina en xarxa molt útil per a l’aprenentatge i millora de la redacció escrita, us proposem que visiteu esta web: el Centre de Redacció. Aquest és una web de suport a les necessitats de redacció i comunicació acadèmica que la Universitat Pompeu Fabra posa a la vostra disposició.

El Centre de Redacció s'adreça a tota la comunitat d'estudiants de la UPF i als navegants que intenten millorar les seues habilitats de comunicació escrita en l'àmbit dels gèneres acadèmics amb la finalitat de:

Resoldre dubtes que es plantegen durant l'elaboració d'un treball de classe o d'assignatura: com puc trobar més idees sobre un tema, com puc organitzar les idees, com es poden estructurar els apunts, quins components ha de tenir un treball, com es formulen uns objectius de recerca, etc.
Resoldre dubtes d'ordre lingüístic que no es poden consultar en un diccionari: com puc escriure de manera no sexista, com s'ha de presentar l'autor en un treball, com es presenta la bibliografia, com s'ha de presentar un treball (format, espais, interlineat), etc.
Trobar models comentats, ideals i reals, dels textos que cal redactar, que servisquen d'orientació.
Fer alguns exercicis autocorrectius per millorar el nivell de coneixement i el grau de destresa en redacció acadèmica.
Trobar enllaços en d'altres webs sobre qüestions relacionades amb la redacció i la comunicació escrita.

El Centre de Redacció és un extens document hipertextual que us permetrà realitzar tasques especialitzades de producció escrita. Podeu seguir diferents itineraris, segons quines siguen les vostres necessitats.

En primer lloc, cal que trieu la llengua que us interessa (català o castellà). A continuació, haureu d'escollir l'opció que més us convinga: "tècniques d'escriptura" (de planificació, textualització i revisió), "models de textos" o "tests d'autoavaluació". Per exemple, si no sabeu com trobar més idees sobre el tema que tracteu; dit d'una altra manera, si voleu trobar tècniques per generar idees, el recorregut que hauríeu de fer és el següent: 1. Clic sobre "català". 2. Clic sobre "tècniques d'escriptura". 3. Dins de "planificació", clic sobre "generar idees". 4. Clic sobre el mètode que més us convinga. Com en qualsevol altre document hipertextual, cal que navegueu d'enllaç a enllaç i, de ben segur, trobareu el que necessiteu.

La Gramàtica Normativa Valenciana de l'Acadèmia

2007-11-29T00:16:00.000+01:00

Fa un any i escaig que es va presentar la Gramàtica Normativa Valenciana elaborada des de l'Acadèmia. Aquesta discutible eina normativitzadora es troba a la venda i es pot descarregar des de la web de l'esmentada institució. Això no obstant, publiquem ací, en format pdf l'exemplar complet per a facilitar-ne la consulta.

La situació del valencià segons la sociolingüística no institucional

2007-11-28T15:57:00.000+01:00

La companya Sabina em fa arribar en un comentari al meu post anterior la ruta d'aquest article tan interessant que va aparéixer a la primavera de 2003 en la revista digital NOVES SL: "La situació del valencià segons la sociolingüística no institucional (1998-2002)", per Josep J. Conill. L'article descriu algunes de les principals recerques no institucionals efectuades al llarg del lustre indicat sobre la situació del català al País Valencià (popularment i oficialment anomenat valencià), incidint especialment en aquelles que aborden la dinàmica sociolingüística de les grans àrees urbanes (València i Alacant), on la transmissió intergeneracional s'ha aturat o és a hores d’ara molt precària. A manera de constrast, s'hi consideren així mateix els resultats d’uns altres dos treballs: l'un sobre la comarca de la Marina, encara fidel a la llengua, i l'altre sobre la totalitat de la població. El panorama resultant permet avançar algunes reflexions sumàries entorn del procés de minorització lingüística accelerada en què la societat valenciana es troba immersa, a partir de les quals s'enfoquen les mancances de la recerca sociolingüística no institucional, derivades fonamentalment de la seua escassa dimensió prospectiva.

El sumari de l'article, de dotze pàgines, és el següent:

1. Introducció
2. Descripció de les recerques examinades

2.1 La interrupció de la transmissió intergeneracional: el cas de la ciutat d'Alacant

2.2 La substitució lingüística en fase avançada: la ciutat de València

2.2.1 Les actituds cap a les varietats en litigi

2.2.2 Les xifres

2.2.3 La transmissió intergeneracional: una questió debatuda

2.3. Un manteniment precari: la comarca de la Marina

2.4. Una radiografia global de l'estat de la llengua al País Valencià
3. Reflexions finals
4. Bibliografia

Amb aquest article, tot i estar publicat fa quatre anys i mig, intentem completar la informació apareguda en les dues entrades anteriors del bloc, de manera que ens acostem a les diverses visions que sobre l'ús i el futur de la llengua debaten les institucions i els estudiosos.

Diagnòstic crític del valencià (notícia del Levante)

2007-11-22T16:42:00.000+01:00

Un estudi comparatiu sobre la situació de la llengua pròpia en les diferents àrees del domini lingüístic revela que l'índex de transmissió familiar del valencià (clau per a amidar la vitalitat d'un idioma) supera amb poc la barrera del zero (0,02) i està lluny del de Catalunya o Balears. No obstant això, la conclusió general dels sociolingüistes és positiva, ja que la llengua autòctona no retrocedeix.

Alfons Garcia, València

Els sociolingüistes empren un índex de transmissió lingüística familiar per a avaluar la vitalitat d'un idioma. Es tracta de comparar el percentatge de persones que parlen aqueixa llengua amb els fills i amb els pares. En el cas del valencià, el resultat és positiu, però pels pèls (0,02). Significa que encara que hi ha més ciutadans que l'utilitzen amb els fills que amb els pares, factor que garanteix la transmissió entre generacions, el procés de substitució lingüística ha fet mossa.

L'opuscle La situació sociolingüística en els territoris de parla catalana en l'inici del segle XXI, presentat ahir en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, destaca -en funció del citat índex- la vitalitat que la llengua pròpia té a Catalunya i Andorra, i els problemes de subsistència que registra en l'Alguer i el sud de França.

La Comunitat Valenciana queda en un grup intermedi juntament amb Balears, encara que no deixa de ser rellevant que és la regió amb una taxa més baixa entre aquelles on l'idioma compartit -segons la terminologia de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)- té reconeixement oficial.

El treball, confeccionat per a l'acte d'ahir per l'Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (Asolc), qualifica de «preocupant» que l'ús a casa baixa conforme disminueix l'edat dels parlants en les set àrees estudiades.

No obstant això, la conclusió general és optimista. La situació en aquest principi de segle, afirma, «és la d'una llengua viva, àmpliament parlada en la llar en la major part de territoris històrics, que, en general, no retrocedeix sinó que, més aviat, avança en la transmissió intergeneracional».

La comparativa sobre la situació de l'idioma en els diferents territoris deixa a més a la Comunitat Valenciana en els últims llocs quant a competència lingüística. Fins i tot l'índex de valencians que entén i sap parlar la llengua autòctona (81,6 i 58,4%, respectivament) és inferior al de l'Alguer, localitat sarda que va pertànyer a la Corona d'Aragó i on va romandre l'idioma.

Les dades sobre la capacitat de llegir i escriure valencià (51,1 i 27,3%) són millors, a causa de la influència de l'escola. Tanmateix, se situen lluny dels de Catalunya i Balears.

Un element interessant que reflecteix l'opuscle de l'Asolc és que els valencians són els que tenen una percepció més positiva sobre l'evolució de l'ús de la llengua pròpia en els últims anys. El 43% creu que s'empra més i el 32,5%, igual. El 18,5% diu que menys. A Catalunya, el 23,6% afirma que la situació és pitjor que fa uns anys, mentre que a Balears aquest percentatge s'eleva fins al 27,7%.

Encara que no ofereix xifres concretes sobre la Comunitat Valenciana, l'informe situa a aquesta entre les àrees de penetració baixa de l'idioma autòcton en els mitjans de comunicació.

L'Asolc va ser creada en els anys setanta gràcies a l'impuls del sociolingüista valencià Lluís V. Aracil. Per al treball mostrat ahir ha utilitzat dades de les enquestes d'usos lingüístics realitzades en els diferents territoris entre 2003 i 2004 (entre ells, els de l'AVL).

En acabar de traduir (amb Internostrum) i publicar la notícia al bloc he llegit alguns dels 27 comentaris que n'hi havia al Levante al voltant del valencià. Formen el complement ideal per a mostrar les diverses tendències que encara defensem -de vegades amb insults-els valencians i la necessitat de continuar opinant i parlant de la nostra llengua.

Conferència: Dades sociolingüístiques dels territoris de parla catalana

2007-11-21T16:53:00.000+01:00

Avui, dia 21 de novembre, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València (c/ Sant Ferran, 12), a les 19h, presentació de l'origen, les característiques metodològiques i els resultats de les Enquestes d'Usos Lingüístic de Catalunya, les Illes Balears, Catalunya Nord, la Franja d'Aragó i l'Alguer, d'una banda, i l'enquesta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, de l'altra. Es tracta d'un estudi comparatiu fonamentat en les preguntes comunes als dos estudis, la qual cosa ofereix per primera vegada una àmplia i rigorosa panoràmica de la situació sociolingüística als països de parla catalana. Hi intervindran: Albert Fabà (Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana), Juli Peretó (IEC València), Eliseu Climent (ACPV), Bernat Joan (secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya), Honorat Ros (Acadèmia Valenciana de la Llengua), Joaquim Torres (sociolingüista, Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana), i Ernest Querol (sociolingüista, Universitat Oberta de Catalunya). Organitzen: ASOLC, IEC

Inici del curs superior 2007-08

2007-11-19T17:31:00.000+01:00

Aquest dimarts 20 de novembre iniciem el curs de nivell 3 que finalitzarà amb l'examen del 12 d'abril de 2008. Constarà de 30 sessions de dues hores i mitja (amb descans inclòs), que sumen un total de 75 hores.

El llibre de text bàsic que farem servir és Valencià superior, de l'editorial Castellnou, de Núria Brugarolas i altres cinc autors. Cal comprar-lo i convé adquirir també el solucionari dels exercicis per a poder autocorregir-se'ls i avançar amb rapidesa.

Es recomanen dos llibres més: Consultor gramatical, de l'editorial Tabarca, per a practicar més detalladament i de forma autònoma tots els aspectes d'ortografia i morfosintaxi corresponents al nivell superior. A més, recomanem el llibre Panorama d'història de la llengua, d'Antoni Ferrando i Miquel Nicolas, de Tàndem Edicions, per tal de preparar aquest apartat de la programació. Pel que fa a la Història de la Literatura, malgrat que el llibre de text que farem servir aporta prou documentació per a treballar-la, serà necessari ampliar aquest apartat amb l'elaboració de treballs i exposicions orals que l'alumnat presentarà al llarg d'aquest curs.

Hi ha, també, cinc lectures obligatòries sobre les quals gira una de les preguntes de l'examen. Les hem temporalitzat per a unificar els terminis en què han d'estar llegides i els treballs elaborats al seu voltant:

Eiximenis, Francesc: Prosa, Editorial Teide (desembre)

Castellanos, Jordi (editor): Antologia de contes modernistes, ed. 62 (Nadal)

Piera, Josep: Jo sóc aquest que em dic Ausias March, ed. 62 (gener)

Estellés, Vicent Andrés: Llibre de meravelles, ed. 3 i 4 (febrer)

Fuster, Joan: Diccionari per a ociosos, ed. 62 (març)

Esperem que les classes resulten profitoses i que tingueu un bon començament. De vegades s'ha d'aplicar aquella màxima llatina que diu: Finis origine pendet, la fi depén del començament.

Model parcial d'examen per al curs superior

2007-03-20T19:25:00.000+01:00

Per bé que aquest material el repartirem a la darrera classe, queda ací un model parcial d'examen del curs superior perquè reviseu el nivell de correcció escrita i us el pugueu autoavaluar. El document presenta tres exercicis: el primer és un fragment medieval d'Eiximenis que cal modernitzar; el segon, una llei estatal modificada; el tercer, unes oracions que contenen en conjunt vint incorreccions lèxiques o morfosintàctiques. Dels tres exercicis s'ofereix al final el solucionari perquè l'alumnat puga autoavaluar-se'l.

>>>Descarregar el model parcial d'examen.

Bases sociolingüístiques de l'ensenyament de llengües

2007-03-12T16:25:00.000+01:00

BASES SOCIOLINGÜÍSTIQUES DE L’ENSENYAMENT DE LLENGÜES (document word de 18 pàgines):

Reflexió sociolingüística. Les llengües i els parlants: les actituds lingüístiques. Llengües en contacte. La variació lingüística. La varietat estàndard.

1. Les llengües i els parlants: les actituds lingüístiques;
1.1 Situació comunicativa;
1.2 Alienació lingüística;
1.3 Actitud lingüística;
1.4 Norma d’ús lingüístic;
1.5 Prejudici lingüístic;

2. Llengües en contacte;
2.1 Conflicte lingüístic;
2.2 Canvi lingüístic;
2.3 Bilingüisme;
2.4 Llengua minoritària;
2.5 Llengua minoritzada;
2.6 Interposició lingüística;
2.7 Estàndard;
2.8 Normalització lingüística;
2.9 Lleialtat lingüística;
2.10 Multilingüisme;
2.11 Multilingüisme social igualitari;
2.12 Percepció de la utilitat de la llengua;
2.13 Ecolingüisme;

3. Conceptes de sociolingüística.

ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE I EL DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA

2007-03-12T16:05:00.000+01:00

ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE I EL DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA (Document word de 10 pàgines)

Objectius:

Conéixer els diferents programes d’ensenyament bilingüe en valencià, i els que es pot trobar a Secundària i Batxillerat.
Confeccionar el Disseny Particular del Programa pel que fa al programa o programes que estiguen al seu centre.

EL PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA ALS CENTRES EDUCATIUS

2007-03-12T15:46:00.000+01:00

EL PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA (document word de 10 pàgines)

Objectius:

Conèixer què és el Pla de Normalització Lingüística, els seus objectius, així com els àmbits d’actuació on treballar.
Confeccionar el Pla Anual de Normalització Lingüística del seu centre.

BASES SOCIOLINGÜÍSTIQUES DE L’ENSENYAMENT DE LLENGÜES

2007-03-12T15:40:00.000+01:00

BASES SOCIOLINGÜÍSTIQUES DE L’ENSENYAMENT DE LLENGÜES (Document word de 26 pàgines)

Els Programes d’Educació Bilingüe. El marc legal. El Disseny Particular del Programa d’Educació Bilingüe.

Llengües i lleis: el marc legal de les comunitats autònomes bilingües.
Implicacions de l’ordenament legal vigent en el sistema educatiu valencià.
El Programes d’Educació Bilingüe.
El Disseny Particular del Programa d’Educació Bilingüe a partir de l’ordenament legal.
El Pla de Normalització Lingüística d’un centre educatiu.
El requisit lingüístic.
Annex de documents

L’ordenament jurídic en matèria de llengua. El sistema educatiu.

2007-03-12T15:30:00.000+01:00

L’ordenament jurídic en matèria de llengua. La planificació lingüística. El sistema educatiu com a àmbit i com a eina de recuperació lingüística. (Document word de 25 pàgines)

Taula

I. La llengua i els diferents àmbits d’ús
II. El marc legal
II.1. La legislació en matèria de llengua a la Comunitat Valenciana
II.1.1. Marc general
II.1.2. Implicacions de l’ordenament jurídic al sistema educatiu valencià
II.2. L’ensenyament de la llengua pròpia a la resta de l’Estat espanyol
III. La planificació lingüística
III.1. Els models d’educació bilingüe
III.2. Els programes d’educació bilingüe al territori valencià
III.2.1. Els programes d’educació bilingüe enriquits en primària
IV. La normalització lingüística als centres de secundària
IV.1. Els espais d’intervenció
IV.2. El pla de normalització lingüística i el pla anual de normalització lingüística dins el projecte educatiu
IV.3. La normalització lingüística dins l’àmbit docent: el disseny particular del programa
IV.3.1. Concepte i abast
IV.3.2. L’anàlisi del context escolar
IV.3.3. Contingut, estructura i aplicació
V. Bibliografia

Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià - Reformada (2003)

2007-03-11T17:41:00.000+01:00

Document htm de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià - reformada el 2003

Lèxic, fraseologia i connectors del llenguatge administratiu

2007-03-11T16:49:00.000+01:00

Document PDF de 10 pàgines que conté el lèxic, la fraseologia i els connectors més habituals del llenguatge juridicoadministratiu.

Criteris lingüístics de les universitats valencianes

2007-03-11T14:55:00.000+01:00

Pel que fa al registre culte, cientificotècnic i literari de la llengua oral o escrita, hem comprovat que l'Acadèmia valenciana de la llengua (AVL) tan sols realitza propostes per a la llengua estàndard i fins i tot per a la llengua oral i col·loquial. El registre superior, en canvi, queda relegat en mans de l'Institut Interuniversitari de Filologia que actua com a organisme normativitzador circumscrit a l'àmbit científic. Al pròleg del document s'explica:

"Els criteris lingüístics que els rectors de les universitats públiques
valencianes tenim la satisfacció de presentar són unes recomanacions
destinades als universitaris en els seus usos institucionals acadèmics,
de gestió i administració.

És bastant habitual que les grans institucions i les empreses d’una
certa envergadura tinguen els seus llibres d'estil i d'imatge amb l'objectiu
d'unificar criteris en l'elaboració i la presentació dels seus
documents i la imatge institucional.

Aquest document és una eina per a millorar la coherència dels textos
acadèmics i de la documentació de gestió de les universitats
valencianes. En el fons, aquesta sintonia dins de cada universitat,
entre les universitats valencianes i el món de l'alta cultura vehiculada
en valencià, afavoreix la comunicació precisa i de qualitat en
l'àmbit de les universitats i la ciència, objectiu i responsabilitat que
volem assumir com a universitaris.

En aquest sentit, per facilitar la utilització d'un bon valencià en els
usos universitaris, difonem aquests criteris lingüístics, que es fonamenten
en les recomanacions de l'Institut Interuniversitari de
Filologia Valenciana, especialment en la seua Guia d’usos lingüístics,
i la tradició dels usos formals en l'àmbit de l'Institut Joan Lluís
Vives: les universitats valencianes, catalanes i de les Illes Balears."

>>>Descàrrega de "Criteris lingüístics per als usos institucionals de les universitats valencianes" (PDF)

Història de la llengua: els millors resums de la xarxa

2007-02-05T18:47:00.000+01:00

Entre el material divers que la xarxa forneix al voltant de la història de la nostra llengua, hem seleccionat els següents treballs que n'aborden des de tres perspectives diferents la cronologia de la implantació i l'evolució històrica. La finalitat és que hi feu una ullada per tal de seleccionar-ne els que considereu més interessants per descarregar-vos i revisar.

Història de la llengua (document en PDF de 20 pàgines que presenta els documents i els autors més significatius que n'han marcat l'evolució). Molt útil i descarregable.
Història de la llengua (pàgina web esquemàtica i breu que presenta una pinzellada cronològica per a introduir només la qüestió).
Història de la llengua des dels inicis fins al segle XV (web que presenta sis documents en PDF de caire filològic i especialitzat sobre el període constitutiu i d'esplendor de la llengua, sense abordar els darrers cinc segles; recomanable per a filòlegs i per a ampliar coneixements sobre la llengua medieval.)

Tutorial per a crear i mantenir un bloc en Blogger

2007-01-31T17:14:00.000+01:00

He trobat en Slideshare un tutorial molt útil de la professora Ana Ovando que explica com crear un bloc en aquest servei i com manejar-lo. Com que és l'explicació més detallada i clara de les que circulen, vos el deixe per tal que us animeu a obrir-vos-en un.

| Vista en Slideshare | Descarrega ací la teua presentació

"Versos per a Anna", del poeta Marc Granell

2006-12-26T21:50:00.000+01:00

Marc Granell és un poeta veterà, la poesia del qual ens té captivats a molts d'ençà dels anys vuitanta. Des de Llarg, camí llarg i Refugi absent fins als darrers títols com ara Corrent de fons. Enmig del to dur, profund i poderós dels seus poemaris clàssics n'apareix un de versos amorosos i càndids que no era de preveure, Versos per a Anna (1998). Aquest poemari va obtenir un gran èxit. Els escassos lectors de poesia sembla que volen temes pròxims, amb imatges i metàfores comprensibles, amb una musicalitat de cançó popular... El llibre de Granell, he de reconéixer que és bo, és bonic i d'una exultació dels sentits i de les emocions com no podem imaginar. Els versos de les pàgines 17 i 18 em semblen dels més bells que hem llegit en poesia. Tant és així que, fa uns anys, en una lectura de poesia eròtica i amorosa que vam fer al Casal Jaume I de la Malva-rosa, aquestes estrofes van ser triades i aplaudides llargament pels assistents. D'aquell acte reproduïm ací la lectura d'un fragment del llibre que la nostra companya Llum hi va fer. Us convidem que el llegiu i que gaudiu de la seua bellesa.

Josafat, de Prudenci Bertrana

2006-11-29T00:22:00.000+01:00

"Al principi del segle XX, Prudenci Bertrana, un dels narradors més notables del nostre Modernisme, insatisfet amb la seua experiència de pintor va decidir dedicar-se a les lletres. Després d'uns primers tempteigs va publicar, el 1906, la novel·la Josafat, que va provocar a Girona un considerable rebombori pel seu contingut eròtic i, pretesament, sacríleg.

Josafat, un dels millors exponents de l'anomenada novel·la simbòlica modernista, amb una peculiar escriptura poètica, narra la tràgica història de la lluita d'un pobre home, Josafat, per mantenir-se fidel a si mateix enfront de l'amor que li ofereix Fineta en el marc del recinte sagrat de la catedral de Girona. El lector se submergeix en la suggestió i el misteri que Bertrana li obri amb la forma de presentar tant l'inhòspit marc com els sentiments dels personatges."

A l'inici d'aquesta lectura potser calga llegir alguna referència més, algun estudi, introducció, presentació, preàmbul al voltant de la novel·la de Bertrana. Recordeu que hem de saber situar en el context literari del Modernisme aquest apassionant relat que ens deixarà amb la mel als llavis. Busqueu informació per ampliar els vostres coneixements literaris. Ací us propose que us baixeu una guia de lectura amb exercicis sobre la novel·la, amb la qual creareu vosaltres el vostre propi coneixement. A més, per Internet i en tota la bibliografia existent en trobareu recensions i comentaris. Poseu-vos a investigar una mica i comenceu, en voler, la lectura de Josafat. Estic segur que us agradarà.

Guia de lectura de JOSAFAT (en PDF)

"Fuster oral", per Toni Mollà

2006-11-27T17:49:00.000+01:00

Visitant avui el web del Saló del Llibre de Barcelona, 2006 en la secció de blocs seleccionats m'he assabentat que el sociolingüista i escriptor valencià Toni Mollà n'escriu un de molt interessant, de caire cultural i literari que podríem consultar amb freqüència. Llegint les seues darreres entrades m'ha cridat l'atenció el recordatori que fa de Joan Fuster, qui aquests dies celebraria 84 anys. Els qui hem conegut de prop Fuster i hem xarrat amb ell llargament podríem subscriure les paraules de Toni Mollà al seu post. M'he permés reproduir-ne ací l'article, que el 23 de novembre recordava Joan Fuster en una descripció que ben expressa el seu mestratge i vàlua personal. Valga així el nostre homenatge a aquest gran escriptor i assagista, del qual haurem de llegir en poques setmanes una obra clàssica que és el Diccionari per a ociosos.

Fuster oral

Algú ha arribat a dir que la biografia d'un escriptor és la seua obra i que la resta és un pur comentari. I ningú no pot objectar-hi res, naturalment. Però, la dimensió d'un "homenot" s'acreix quan la seua creació literària convencional s'afegeix a una irrefrenable voluntat d'intervenció pública. L'obra escrita de Joan Fuster va ser, com vostès saben, aquell "paradigma de referència" de què parlava Ernest Lluch. Però l'"obra oral" que sempre ha reivindicat un altre dels nostres sants laics --Vicent Ventura-- ha estat tan important i influent en la història del nostre país com aquella. Fuster va ser un conversador incansable, un xarrador empedreït. De fet, al carrer de Sant Josep, número 10, de Sueca, se sabia quan s’hi entrava, però no mai quan se n’eixia. Allà al racó de l’antiga llar de foc, al fons d’aquella preciosa entrada de carro d’antic llaurador ric, rodejats textualment de llibres i de paperots, les tertúlies a ca Fuster han estat la càtedra permanent del mestre, el despatx del promotor cultural, la consulta de l’amic escriptor, el divan del psiquiatre nacional. ¡ Les lliçons que s’hi han dictat ! ¡ Els projectes que s’hi han gestat ! ¡ Les botelles de whisky que s’hi han begut ! Diuen els que en saben que la tradició oral és un sistema d’enregistrament que es basa, només, en el llenguatge i en la comunitat. La definició, en el cas del nostre homenot, esdevé axiomàtica, sense connotacions sobreres. La passió pel llenguatge, pel sinònim adequat, per la precisió semàntica, per l’adjectiu just i correcte, d’una banda; i el sentit del grup, del col•loqui, eren dos valors inherents al diàleg amb Fuster.

La grandesa de Fuster no rau solament en allò que va dir i que va fer, sinó també en allò que va suggerir: en allò que va ser capaç de fer moure. Sense les tertúlies a ca Fuster, però també a ca Ventura, i a les cafeteries Casa Pedro, Oltra o San Patricio de la ciutat de València no s'entenen, ni poc ni gens, gran part dels esdeveniments de la nostra història cultural. La tirania de la lletra impresa no ens ha de fer oblidar que aquelles tertúlies, tant com els millors llibres, van esdevenir per a molts valencians, a poc a poc, més que un referent intel•lectual i cívic: una trobada còmplice de projectes diversos. La passió fusteriana per la conversa entre iguals i el seu sentit del grup eren dos valors que democratitzaven més i més la saviesa d'un intel•lectual irrepetible. Llegir Fuster és un desinfectant, com per a ell ho era llegir Bertrand Russell. Però, escoltar Fuster era tot un deliri: aquell gest elegant i dolç d'obligat patriarca, aquella veu pausada, però clara, d'il•lustrat humanista, aquell retret afectuós que t'afanyaves a apuntar-te al bell mig del cervell per sempre més, aquell perfil de jueu divertit: tot això forma part també del solatge interpretatiu de moltes de les nostres lectures i reflexions posteriors. Demà hi haurà l'obra de Fuster a les aules i a les biblioteques. I així ha de ser. I que siga per la immensitat dels segles. Que no hi falten mai més. Però, aquells que hem viscut el Fuster assegut --literalment enfonsat-- en aquella butaca immemorial de cuir, el Fuster "comprensiu" del darrer whisky, el càlid interlocutor, conservarem, en primer lloc, la imatge d'aquest Fuster més íntim. La tertúlia, com els dietaris, com l'escriptura epistolar, que també va conrear a bastament Joan Fuster, són la mostra d'una època i el contrapunt a la cultura unidireccional en què vivim amerats. En el buit del record, avui, dia 23 de novembre de 2006, en què Joan Fuster hauria complit 84 anys, evoque el Fuster apassionat de la conversa, el Fuster oral, l’home-organització, el calorós instigador d’empreses culturals de diferent mena. Aquest Fuster --dramàticament impossible per als fusterians que vindran-- és part de la nostra memòria més estimada. (TONI MOLLÀ)

2006-11-24T16:27:00.000+01:00

Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) en la revista SAÓ

La revista SAÓ al número 310 d’octubre dedica un monogràfic de dotze pàgines a la figura del professor Manuel Sanchis Guarner en record dels vint-i-cincs anys de la seua mort. Ja no sé si les noves generacions han sentit a parlar d’aquest eminent filòleg i historiador de la cultura. Com explica Vicent J. Escartí en la revista, Sanchis Guarner va ser un dels grans mestres dels mestres que ara ensenyen a les noves generacions la llengua i l’estima per la nostra terra. I encara li hem d’estar agraïts i reconeguts, i mostrar-li l’afecte que no va rebre en la mesura que li corresponia d’una societat immersa, aleshores, en la crispació més interessada i estèril que provocava el debat sobre la llengua.

Entre els actes centrals programats per a aquest darrer trimestre de l’any, vull recordar la propera exposició al desembre, en l’edifici de la Universitat de València, carrer de la Nau, sobre la seua figura i l’obra filològica i cultural. D’açò, en donarem notícia detallada en pocs dies.

S’ha estudiat molt la seua aportació a la llengua dels valencians perquè es tracta d’un corpus extens i variat i en molts casos divulgador alhora que especialitzat. Dos dels seus llibres més coneguts són La ciutat de València (1972) i La llengua dels valencians (d’abans de 1972), llibre que compta amb algunes ampliacions i nombroses reedicions. Ara bé, pensem que la personalitat de Manuel Sanchis Guarner no ha estat prou estudiada per arribar a capir l’home que sabé superar certs entrebancs polítics de l’època i dur endavant la tasca d’investigació que mantingué fins al seu traspàs. El monogràfic de la revista SAÓ presenta en poques pàgines un acostament a la seua vida i l’obra per completar suficientment aquest (re)coneixement tan degut.

2006-11-23T16:22:00.000+01:00

Per redactar una entrada en aquest bloc.
Hi ha dues formes d’escriure en qualsevol bloc: la primera és fer un comentari a qualsevol entrada (escrit, document individual que sol dur títol), açò té per finalitat “comentar” algun aspecte de l’escrit que l’autor inicial ha deixat. D’aquesta manera ampliem el seu punt de vista i demostrem interés pel que ha escrit. S’accedeix a comentar pitjant en la base de cada entrada o escrit sobre la paraula “comentaris”.

L’altra manera és redactant les mateixes entrades principals cadascun dels convidats a fer-ho en un bloc. A mesura que us inscriviu com a convidats tot donant un correu electrònic personal, un nom d’usuari -que poseu en el vostre perfil- i una clau d’accés, podreu accedir directament a participar en la redacció de les entrades. Al marge superior esquerre del bloc teniu “acceder”. Pitgeu damunt i us apareix nova pàgina sol·licitant nom d’usuari i contrasenya. Utilitzeu aquelles amb què vos heu inscrit en aquest bloc i rere omplir els buits, pitgeu “entrada”. Una nova pàgina apareix, allí haureu de pitjar a l’esquerra, sobre “nueva entrada”, fins al punt que s’obrirà el full en blanc on escriureu el que vulgueu. No oblideu posar títol al vostre text i amb punt i a part (usant les cometes del quadre de dalt) escriviu la vostra col·laboració. En acabar, no cal signar, pitgeu al quadret taronja de baix “publicar” i ja estarà llest perquè tots el puguem llegir.

Recordeu que només podeu gestionar, retocar, esborrar, corregir les vostres pròpies publicacions, no les altres. I el professor és l’administrador de totes, de manera que podrà accedir a corregir el que escrigueu. A classe en parlarem avui per a esbrinar la utilitat d’aquesta eina. Confie que ens aprofite la nova pissarra electrònica.

2006-11-22T00:26:00.000+01:00

Entrevista radiofònica amb Ana Tortajada, autora de la novel·la La dama.

En la primera unitat del llibre s'aborda el sistema fonètic de la llengua. Després de l'estudi teòric que en farem aquest dijous, caldrà que ens fixem en la realització dels sons en diversos dialectes. He triat una entrevista radiofònica que Vicent Climent fa al programa ARA PER ARA de Ràdio Nou a l'escriptora Ana Tortajada arran de la publicació de la novel·la en català La dama. Els participants fan ús d'un bon nivell de llengua estàndard i d'una fonètica adequada a cada dialecte. Us propose dues activitats:

Resumiu en deu línies màxim el contingut de l'entrevista

Distingiu les dues varietats dialectals usades a l'entrevista i caracteritzeu-les des del punt de vista fonètic.

SENTIU L'ENTREVISTA PITJANT ACÍ. (9 minuts 45 segons)

2006-11-22T00:00:00.000+01:00

Exposició CIUTATS I ESCRIPTORS (Kafka-Praga i Borges-Buenos Aires), a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània. Dijous 23, a les 20 hores

2006-11-20T22:23:00.000+01:00

Llibres de lectura per al curs per ordre cronològic:

Prosa medieval: EIXIMENIS, Francesc, Prosa, Ed. Teide

Poesia contemporània: GRANELL, Marc, Versos per a Anna, Ed. Bromera

Novel·la del primer terç del XX: BERTRANA, Prudenci, Josafat, Ed. Barcanova

Assaig: FUSTER, Joan, Diccionari per a ociosos, Ed. 62

Narrativa actual: PIERA, Josep, Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March, Ed. 62

2006-11-19T20:28:00.000+01:00

L’home enamorat del planeta Venus

Un home s’havia enamorat del planeta Venus (alguns es detenen en el mont de Venus! ) però ell estava vertaderament enamorat, i cada nit de cel estrellat es gitava davant sa casa per a declarar el seu amor al planeta inaccessible, almenys... així ho creia ell! Una nit que somiava, amb el cor ple d’amor i el cos ple d’efervescència, va sentir una veu dolça que li xiuxiuejava a l’orella:

−Estic commoguda del teu fervor i molt impacient per tancar-te entre els meus braços, vine a buscar-me, vine...

L’home va fer un bot, havia reconegut la veu de l’amada malgrat que no l’havia sentida mai abans. El planeta Venus s’havia adonat del seu amor i responia a la seua flama.

−Però com puc fer per a arribar fins a tu si no sóc més que un home? Ella murmurà molt a prop seu:

−Mira el raig de lluna que brilla fins als teus peus, acosta-t’hi, puja damunt i quan estaràs en la Lluna, trobaràs un altre raig que t’hi he deixat i que et conduirà cap a mi...

L’home muntà sobre el raig i amb facilitat s’envolà fins a la Lluna. En aquest astre va descobrir, com li havia promés, el raig de Venus i de nou començà a elevar-se cap a ella. A mig camí va tenir de sobte aquest pensament: «Açò no és veritat, estic somiant, no és possible que un home puga caminar així sobre el raig d’un planeta...» I amb el dubte que va nàixer en ell, trontollà, caigué... i s’estavellà a milers de quilòmetres més avall... en el planeta Mart. Abans de morir va tenir el temps de sentir la veu de l’amada que li murmurava a cau d’orella:

−No era prou que m’estimares ni que confiares en mi, encara era necessari que pogueres creure en els teus recursos, que t’atrevires a confiar en tu mateix!

Així s’acaba el conte de l’home que no sabia que les coses possibles es troben just una miqueta després de les impossibles.

Jacques Salomé (del llibre Contes à guérir, contes à grandir; ed. Albin Michel)

Benvinguts

2006-11-19T19:39:00.000+01:00